En el context de la societat del coneixement i de la creixent economia de les dades, la intel·ligència artificial (IA) té un paper central en la transformació de la nostra societat. Des de fa uns anys, i molt especialment després de la pandèmia de la COVID-19, la IA està impactant en tots i cadascun dels àmbits de la vida quotidiana i professional dels individus, posant de manifest la necessitat que els poders públics i tots els actors de la quíntuple hèlix hi prestin una atenció especial.Els canvis en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, així com en l’avaluació dels resultats d’aquests processos, la reforma i la modernització de l’Administració pública, l’evolució del món del treball i la transformació de les empreses, les repercussions en l’art i en la cultura o la millora en la prestació de serveis de salut són només alguns exemples d’aquests àmbits d’impacte.

Si bé tot apunta que els sistemes d’IA contribuiran a un futur més pròsper i sostenible, el seu avenç ràpid també presenta desafiaments importants que requereixen l’establiment de marcs legals robustos i de principis ètics que en regulin el disseny, el desenvolupament i l’aplicació en benefici de les persones i dels seus drets, així com l’obertura del debat entre experts de disciplines diverses i amb la societat en general.

Esdevé imperatiu, doncs, combatre les desigualtats socials que es puguin donar per l’extinció de certs llocs de feina o per la intensificació de la bretxa digital, garantir la seguretat i la privadesa de les dades, mitigar les discriminacions provocades pels biaixos algorítmics i assegurar la transparència i el rendiment de comptes en la presa de decisions. En aquest sentit, organismes de governança supranacional estableixen marcs reguladors destinats a generar un entorn de confiança al respecte, el darrer dels quals és el nou Reglament 2024/1689, d’intel·ligència artificial, de la Unió Europea (IA Act), que va entrar en vigor al mes d’agost passat.

Catalunya ja compta amb gairebé 500 empreses dedicades a aquesta tecnologia disruptiva, que facturen més de 2.000 milions d'euros i generen més de 14.000 llocs de treball. A aquest ecosistema econòmic dinàmic, s’hi sumen altres actius fonamentals per impulsar el creixement d’un territori amb la IA com a motor: el talent format a les universitats, el coneixement pioner generat en els centres de recerca, el potencial de la infraestructura tecnològica, un ferm suport governamental, una creixent inversió publicoprivada i una notable capacitat de comercialització. Tot plegat posiciona Catalunya com un pol d’innovació digital de primer nivell a Europa.

Amb el títol “La intel·ligència artificial a Catalunya: modelant el present per transformar el futur”, les X Jornades Catalunya Futura, que tindran lloc en el monestir de Poblet els dies 23 i 24 d’octubre de 2024 en el marc de les activitats de la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació, estan dedicades a comprendre l’estat actual de la IA a Catalunya, des de la perspectiva dels diferents àmbits i sectors, així com a reflexionar i debatre sobre els reptes socials, legals i ètics que planteja el seu desplegament.